Una llengua oculta...(Grazias becinos)

(Punchar en o mapa ta felo mes gran)

Un text d'en Jordi Palmer,Subcap d'AVUI.cat,D'AVUI.cat

(Text en catalá)
Una llengua oculta
L'aragonès sobreviu a les valls pirinenques en un estat pròxim a la desaparició. Poc més de 10.000 parlants mantenen una llengua que no compta amb gairebé cap dels mecanismes que permeten que un idioma esdevingui útil. Ni pes demogràfic, ni prestigi social, ni molt menys suport institucional. Poca cosa més que algun suport municipal puntual, unes poques classes per a la canalla, optatives i en horari extraescolar, i para de comptar.
L'aragonès és una llengua oculta, ignorada informativament, menyspreada políticament i desconeguda comercialment. A casa nostra amb prou feines tenim notícia de l'existència d'aquesta llengua. Però no ens podem permetre oblidar-nos d'ella. La situació de l'aragonès, al capdavall, no és gaire diferent de la del català a Perpinyà.
Però l'aragonès no només sobreviu, sinó que ha donat lloc al fenomen dels neoparlants, joves de les grans ciutats, especialment Saragossa, que dediquen voluntàriament els seus esforços a la revitalització de la llengua. No podem passar per alt aquesta lliçó dels nostres veïns de l'oest. Sense diners ni suport ni massa social, amb tot en contra, no es rendeixen.

Val la pena que els tinguem en compte.

----------------------------------------------------

(Escrito n'aragones)

Una luenga amagada

L' aragonès sobrebiu en as balles do pirineu en un estau pròsimo a desaparizión . Poco mas de 10.000 parlans mantienen una luenga que no conta an cuasi dinguno d'os mecanismos que fan que un idioma se torne útil . Ni peso demografico , ni prestigio sozial , ni muito menos suporte instituzional . Poca cosa més que belun suporte monezipal puntual , unas poques clases ta canalla , otatibes y en l'orario extraescolar, y para de contar. L'aragonès ye una luenga amagata , inorada informatibamente , menospreziada políticamente y desconozida comerzialmente. En a casa nuestra cuasi no tenemos notizias da esistenzia d'ista luenga . Pero no podemos oblidanos d' era . A situazión de l'aragones, a o prenzipio , no ye guaire diferent a d'o catalan a Perpinyà.

Pero l'aragonès no nomas sobrebiu, sinó qu'a dau paso a o fenomeno d'os neoparlans, chobes d'as grans ziudades, espezialmente Zaragoza, que dedican boluntàriamente os suyos esfuerzos ta rebitalizazion d' a luenga . No podemos pasar per alto ista lezion d'os nuestros bezinos de l'oeste . Sin dineros ni suporte ni masa sozial , con todo en contra , no reblan.

Ye güeno tenelos en cuenta.

--------------------------------

(Texto en castellano)

Una lengua oculta.

El aragones sobrevive en las valles del pirineo en un estado proximo a la desaparicion. Poco mas de 10.000 hablantes mantienen una lengua que no cuenta con casi ninguno de los mecanismos que hacen que un idioma se vuelva util. Ni peso demografico , ni prestigio sozial, ni mucho menos soporte institucional. Poco mas que algun soporte municipal,unas pocas clases para los niños,optativas y en horario extraescolar y poca cosa mas. El aragones es una lengua oculta, ignorada informativamente, menospreciada politicamente y desconocida comercialmente. En nuestra casa casi no tenemos noticias de la existencia de esta lengua. Pero no podemos olvidarnos de ella. La situacion del aragones ,al fin y al cabo, no es nada diferente del catalan en Perpiñan.

Pero el aragones no tan solo sobrevive sino que ha dado paso al fenomeno de los neohablantes ,Jovenes de las grandes ciudades ,especialmente Zaragoza, que dedican voluntariamente sus esfuerzos para revitalizar esta lengua. No podemos pasar por alto esta leccion de nuestros vecinos del oeste .Sin dinero ni soporte ni masa social, con todo en contra, no desfallecen.

Vale la pena tenerlos en cuenta.